Un St. Jordi, cada vegada, més personal

Quan vaig arribar a la Plaça Catalunya només vaig desitjar refugiar-me del que hi havia anat a buscar: Un Sant Jordi assoleiat, calorós, ple de gent, de llibres i de roses. Vaig intentar apropar-me a les paradetes de llibres per provar de fullejar-ne uns quants, però la multitud no m’ho va permetre. Vaig decidir entrar a l’Fnac a refrescar-me i escapar-me d’aquell formiguer imfumable. El que no imaginava és que l’Fnac estaria igual. La gent, però, comprava música i deixava intactes les prestatgeries de llibres. Em va semblar molt curiós i vaig preguntar-me si tothom que hi era s’estava refugiant del mateix que jo.
Vaig tornar-hi el dia següent per preguntar als treballadors si la situació que havia vist el dia anterior era l’habitual. No. Ja ho vaig veure només entrar. No hi havia gaire gent i les prestatgeries de la secció de música estaven incomplertes. Vaig dirigir-me a un noi jovenet que col·locava cd’s. Hola, volia saber si preveieu que ahir la gent entraria i compraria tant? - Que va! – va dir-me el Carles amb cara de sorprès. El més curiós és que va vendre més música que llibres! - Quin tipus es va vendre més? - De tota mena, la veritat. Vas fixar-te si compraven més els homes o les dones? Sí, les dones van comprar més. Sou més llestes. Perdona? És més fàcil encertar el gust amb la música que no amb un llibre. Sí senyor ! Tenia tota la raó! Les dones comencen a desistir davant el dubte anual de quin llibre comprar. Ara només em faltava saber perquè, aleshores, els carrers estaven plens de gom a gom. Vaig preguntar a la gent de la facultat, a la família i als amics. Les respostes van ser similars. Tots havien anat al centre a comprar. Ells havien comprat un rosa a la parella i llibres per ells mateixos i elles s’havien comprat llibres i, ves per on, la Marta i la Laia música per ells! – Perquè? - li vaig preguntar a la Marta- . - El llibre que li vaig comprar l’any passat no se’l va acabar perquè no li va agradar.Els carrers de Barcelona segueixen plens el dia de St. Jordi perquè la tradició de remenar i comprar llibres a les paradetes no ha mort. Pensava que la gent que vaig veure a l’Fnac només buscava tranquil·litat, com jo, però no. Buscaven encertar els gustos dels seus estimats amb la música i deixant la lectura al territori personal.