Ressenya de " Incerta Glòria"

Incertesa per una possible Glòria

Joan Sales va escriure i reescriure Incerta Glòria tantes vegades com va caler fins arribar a les quasi 800 pagines de la novel·la, per fi, lliure de censures franquistes. La temàtica que travessa tota l’obra, la guerra, serveix com eix i com a escenari per desenvolupar tota una trama relacionada amb la misèria humana, la guerra personal. La d’aquells que busquen l’absolut en l’amor i en la vida en general mentre els dura la glòria, mentre els dura la joventut i com de miserables són quan se n’adonen que la guerra els hi ha pres l’oportunitat.
És una obra que entre els tres narradors, en Lluis, la Trini i en Cruells expliquen com va ser la nostra guerra, des del seu punt de vista, des del bàndol republicà. Una colla de nois que fregaven la vintena d’anys mentre perdien la joventut a les trinxeres.
El llibre està estructurat en quatre parts. La primera són les cartes que li envia en Lluís al seu germà des del front d’Aragó on explica el seu dia a dia. La segona són les cartes que la Trini, la companya d’en Lluis, envia a en Juli Soleràs. La tercera està narrada per en Cruells, un jove que lluita al costat d’en Lluis. En “ El vent de la nit”, la quarta part, el narrador també és en Cruells però des de la postguerra. Tot i que cap de les parts estigui narrada per en Juli Soleràs, aquest és un personatge que cobra molta importància en el transcurs de l’obra, ja que l’autor sembla que va voler encarnar en ell aquell personatge savi i alhora desgraciat per mèrits propis. Son aquests els personatges que més pes tenen, des d’on veiem l’horror dels supervivents de la guerra, que tal i com diuen, haguessis preferit morir-hi ja que son supervivents en una vida sense la glòria i l’absolut de la joventut.
Hi ha una infinitat de personatges que passegen entre les feixugues pagines d’Incerta Glòria. Un títol que s’escau en el regust que deixa la novel·la. Una temàtica molt bonica i interessant que podria arribar a la glòria si no fos perquè Sales porta al detall i a la minuciositat fins a l’extrem, com en el cas de les cartes de la Trini. L’autor ens deixa amb la incertesa de com hagués sigut la novel·la sense aquest excés de detall.