Portant el record a casa

James Blunt- Carry you home/ et portaré a casa

Vaig veure’l estès a terra i res no em va aturar per arribar fins on era el seu cos. Vaig veure’l respirar per última vegada. Sabia quin era el meu deure des de feia temps. Sabia que guardava una carta dins la jaqueta. Una carta del seu primer i únic amor, on deia que quan ell ja no hi fos volia que tornés a les seves mans. Juntament amb el trosset de paper hi havia una fotografia d'ella i d’un penyassegat. Segurament el lloc de la seva primera cita. Darrere d’aquesta, l’adreça de retorn.
Vaig escapar-me d’aquella guerra que havia mort el meu millor amic i company de batalla per tornar el seu record al seu lloc. Aquell poblet, tranquil, no va obrir la boca al veure’m arribar. Ningú no em coneixia però tots podien imaginar qui era. Tots menys ella. No estava on indicava l’adreça però vaig caminar fins arribar al penyassegat de la fotografia. Ella estava allà, esperant sense saber el què. El seu aspecte havia envellit enormement per l’espera desesperada. Quan va mirar-me els seus ulls estaven plens d’esperança i por. Vaig donar-li el que li pertanyia, no podia tornar-li res més. Només aquell tros de paper. Ella va restar immòbil i jo vaig marxar, perquè allà ja no era benvingut i ja havia complert el meu deure: Havia tornat el meu millor amic a casa.