Ressenya de " L'agulla daurada"

"L'agulla daurada" de Montserrat Roig

Viatge a les ferides de Sant Petersburg

Avui dia, quan ens parlen de la guerra no parem atenció perquè res no ens sorprèn. Res ens la fa especial sempre i quan no ens la humanitzin.
Un encàrrec de feina, una història de passió cap a una ciutat, una crònica de viatge, unes paraules d’enyorança, unes lliçons de filosofia de butxaca, contextualització històrica i testimonis d’un setge terrible com va ser el de Leningrad – actual Sant Petersburg- durant la II Guerra Mundial. Montserrat Roig presenta L’agulla daurada com una crònica del seu viatge a Leningrad l’any 1980. Un viatge motivat de la invitació d’Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de la ciutat. Narrat des de la primera persona, Roig omple d’experiències i sentiments 234 pàgines que ens fan possible una visió neta de rancúnia del que va ser el setge a l’actual Sant Petersburg. No és fins al final del llibre que ens n’adonem explícitament del que va suposar el bloqueig, quan Roig explica i resumeix les entrevistes i converses que va tenir amb els seus supervivents.
En la primera part del llibre Roig es centra a explicar la seva arribada al nou país, el sentiment d’enyorança que sent al ser lluny de casa i lluny del que podria ser-li, si més no familiar, “Llegia una i altra vegada l’etiqueta del paquet de Winston com si fos una carta de la família”.
En aquest primer bloc coneixem la ciutat de Sant Petersburg i el primer intèrpret de Roig, Nikolai, un jove amb problemes amb l’alcohol. Nikolai no només dificulta la tasca de Montserrat a l’hora de portar a terme la seva investigació sobre el setge sinó que també li ensenyarà a l’autora a apropar-se més a les persones de la ciutat i a desempallegar-se de tota mena de prejudicis que duia d’ells des de Barcelona. Tot i així Edicions Progrés de Moscou, li assigna un nou intèrpret.
En el segon bloc Montserrat ens presenta al seu segon intèrpret, en Valeri, però sobretot, l’autora ens prepara pel tercer bloc. Roig ens contextualitza Sant Petersburg, ens contextualitza la ciutat quan duia per nom Leningrad i estira la corda fins a explicar-nos històries dels inicis de la ciutat, dels fundadors, dels seus poetes i personatges transcendents.
Roig comença a conèixer una ciutat distinta de la que havia vist fins aleshores, comença a adorar-la , a admirar-la i comença a posar cara i noms als supervivents del bloqueig.
No és fins al tercer bloc que no ens trobem cara a cara amb el bloqueig de Leningrad i els seus protagonistes. Aquí Roig fa petar la traca final del seu llibre arribant al seu punt culminant. Tot un seguit d’entrevistes de les quals n’extreu quasi cent pàgines de testimonis i vivències personals d’una cruesa esgarrifosa, que no deixen indiferent a ningú.
La humanització de les dades, els passatges que li expliquen i la neutralització que treballa Roig en tot moment, fan que el propi lector sigui el que hi posi la magnitud merescuda als fets com per acabar la lectura amb un torbament significatiu. Un llibre que, sens dubte, mereix una previ coneixement dels fets per apreciar-lo millor.