domingo, 31 de mayo de 2009

Ressenya de " Incerta Glòria"

Incertesa per una possible Glòria

Joan Sales va escriure i reescriure Incerta Glòria tantes vegades com va caler fins arribar a les quasi 800 pagines de la novel·la, per fi, lliure de censures franquistes. La temàtica que travessa tota l’obra, la guerra, serveix com eix i com a escenari per desenvolupar tota una trama relacionada amb la misèria humana, la guerra personal. La d’aquells que busquen l’absolut en l’amor i en la vida en general mentre els dura la glòria, mentre els dura la joventut i com de miserables són quan se n’adonen que la guerra els hi ha pres l’oportunitat.
És una obra que entre els tres narradors, en Lluis, la Trini i en Cruells expliquen com va ser la nostra guerra, des del seu punt de vista, des del bàndol republicà. Una colla de nois que fregaven la vintena d’anys mentre perdien la joventut a les trinxeres.
El llibre està estructurat en quatre parts. La primera són les cartes que li envia en Lluís al seu germà des del front d’Aragó on explica el seu dia a dia. La segona són les cartes que la Trini, la companya d’en Lluis, envia a en Juli Soleràs. La tercera està narrada per en Cruells, un jove que lluita al costat d’en Lluis. En “ El vent de la nit”, la quarta part, el narrador també és en Cruells però des de la postguerra. Tot i que cap de les parts estigui narrada per en Juli Soleràs, aquest és un personatge que cobra molta importància en el transcurs de l’obra, ja que l’autor sembla que va voler encarnar en ell aquell personatge savi i alhora desgraciat per mèrits propis. Son aquests els personatges que més pes tenen, des d’on veiem l’horror dels supervivents de la guerra, que tal i com diuen, haguessis preferit morir-hi ja que son supervivents en una vida sense la glòria i l’absolut de la joventut.
Hi ha una infinitat de personatges que passegen entre les feixugues pagines d’Incerta Glòria. Un títol que s’escau en el regust que deixa la novel·la. Una temàtica molt bonica i interessant que podria arribar a la glòria si no fos perquè Sales porta al detall i a la minuciositat fins a l’extrem, com en el cas de les cartes de la Trini. L’autor ens deixa amb la incertesa de com hagués sigut la novel·la sense aquest excés de detall.

Ressenya de " Incerta Glòria"

Incertesa per una possible Glòria

Joan Sales va escriure i reescriure Incerta Glòria tantes vegades com va caler fins arribar a les quasi 800 pagines de la novel·la, per fi, lliure de censures franquistes. La temàtica que travessa tota l’obra, la guerra, serveix com eix i com a escenari per desenvolupar tota una trama relacionada amb la misèria humana, la guerra personal. La d’aquells que busquen l’absolut en l’amor i en la vida en general mentre els dura la glòria, mentre els dura la joventut i com de miserables són quan se n’adonen que la guerra els hi ha pres l’oportunitat.
És una obra que entre els tres narradors, en Lluis, la Trini i en Cruells expliquen com va ser la nostra guerra, des del seu punt de vista, des del bàndol republicà. Una colla de nois que fregaven la vintena d’anys mentre perdien la joventut a les trinxeres.
El llibre està estructurat en quatre parts. La primera són les cartes que li envia en Lluís al seu germà des del front d’Aragó on explica el seu dia a dia. La segona són les cartes que la Trini, la companya d’en Lluis, envia a en Juli Soleràs. La tercera està narrada per en Cruells, un jove que lluita al costat d’en Lluis. En “ El vent de la nit”, la quarta part, el narrador també és en Cruells però des de la postguerra. Tot i que cap de les parts estigui narrada per en Juli Soleràs, aquest és un personatge que cobra molta importància en el transcurs de l’obra, ja que l’autor sembla que va voler encarnar en ell aquell personatge savi i alhora desgraciat per mèrits propis. Son aquests els personatges que més pes tenen, des d’on veiem l’horror dels supervivents de la guerra, que tal i com diuen, haguessis preferit morir-hi ja que son supervivents en una vida sense la glòria i l’absolut de la joventut.
Hi ha una infinitat de personatges que passegen entre les feixugues pagines d’Incerta Glòria. Un títol que s’escau en el regust que deixa la novel·la. Una temàtica molt bonica i interessant que podria arribar a la glòria si no fos perquè Sales porta al detall i a la minuciositat fins a l’extrem, com en el cas de les cartes de la Trini. L’autor ens deixa amb la incertesa de com hagués sigut la novel·la sense aquest excés de detall.

Fragments dels llibres

L’agulla daurada

- Mira, fem un pacte. No sé si existeixes, allà baix aquesta qüestió no em preocupa, però aquí dalt és diferent. Tu guanyes. Per si de cas, parlem-ne.” “ Es un pacte vil i interessat, però tothom es torna així quan no hi ha raó que l’ajudi a entretenir el seu terror individual.” [p.13-14]

Trobo que aquest fragment plasma molt bé com les persones, quan patim per la nostra integritat, quan tenim por i la nostra seguretat no està a les nostres mans, creiem en les pròpies invencions. Creiem en Déu quan normalment no ho fem. Tenim por de, i ens aferrem a nosaltres mateixos, ja sigui a la banda de la raó o a la de la fe, però al cap i a la fi tot acaba sent obra nostra, l’avió, Déu, etc.
Només ens n’adonem de la fragilitat humana en tots els sentits quan no depenem de nosaltres mateixos. Aleshores volem fer responsables de la nostra integritat a un altre, a un que vam inventar justament per aquests moments i que encara tenim dubtes de la seva existència.

- “ Quan mires per primera vegada un carrer o una plaça que forma part de la teva pròpia llegenda literària, gairebé mai no el reconeixes. És com si la teva memòria, feta de papers i de paraules escrites, es negués a acoblar-se amb l’objecte real”. [p.27]

Aquest fragment l’he escollit perquè m’he trobat en aquesta situació varies vegades i és del tot frustrant. A copia d’haver vist tantes vegades un mateix “objecte” fora del seu context real, el fa irreal i vulgar quan per fi el veus de veritat. A més et sents malament quan penses que algú altra va creure’l especial i tu no. Tu ja l’has vist centenars de vegades.

- “ La meva desgràcia, aleshores, era infinita perquè era física” [p.29]
Aquest l’he escrit perquè em va fer gràcia. Quan les desgracies d’un “van per dins” són privades i per tant no són tant greus. En canvi quan s’exterioritzen, en aquest cas físicament, són horribles perquè es fan evidents i a més han pres forma.

- Veia la meva estada a Leningrad com si no l’hagués viscuda. Com una fantasia que em duia a l’enyorament. [p.232]
Com la d’abans, aquesta m’agrada perquè quan m’hi he trobat ha sigut frustrant. Tot el que surt de la rutina i de la quotidianitat se’ns converteix en fantasia un cop no és present. No som capaços de retenir les sensacions per molt que les intentem immortalitzar amb fotografies i vídeos. Sembla que no ho haguem viscut i enyorem no sabem ben bé el què.


Incerta Glòria

- “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany per ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre algú. [p.25]
Trobo que explica perfectament l’egoisme humà. Volem que tothom ens miri amb bons ulls i comprengui els quès i els perquès de les nostres accions i després som els primers en no escoltar els dels altres. A més ens tornem més exigents i crítics quan la “cosa” no va amb nosaltres.

- L’amor és sublim per qui el fa i obscè per qui s’ho mira. [p.143]
L’amor, des de que existeix tal i com l’entenem, sempre ha tingut aquest doble joc. Deu ser que encara no l’hem acabat de definir. Tot i així, aquesta frase em va cridar l’atenció per la complexitat del seu contingut i la senzillesa amb la que l’escriu.

- [...] Una dona d’una netedat absoluta, és a dir, sense cap sentiment. Perquè els sentiments sempre són poc o molt bruts. [p. 157]
Els sentiments mai són neutres, mai són indiferents pels qui els sent, per tant, són com pinzellades, com taques sobre del “res”. És divertit, si més no, curiós pensar que una cosa bruta pugui ser millor que una de neta. Si més no, així és com jo ho entenc.

- Aquesta història em preocupa. La guerra te coses ben desagradables. ¡ Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres sinó l’odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. [p.164]
En aquest cas, és dur de llegir com a una persona li és indiferent matar però no odiar. Odiar, a més, sense motiu, sense raó de ser. Explica molt bé com al final l’important no és el que es fa sinó el com es fa. És un fragment que dona molt de si, crec.

- No em clavis un sermó; els sermons són desoladors perquè son un ranxo, igual per a tothom, quan cada u sent el seu mal com a únic i intransferible. [p.173]
Tendim a generalitzar per estalviar esforços i resulta que després res no és universal quan de sentiments es tracta. O potser sí, però quan les coses ens passen a “nosaltres” sempre són pitjors, i per tant, res que inclogui més d’un subjecte ens complau.

- La meva novel·la és decepcionant, sí; a penes si donaria molt justet l’argument d’una novel·leta rosa per a noietes de dotze anys. Però és la meva. No en tinc d’altra. I per mi...per a mi és apassionant. [p.497]
Amb el que és nostre, sigui poc o molt, som més tolerants i inclús ens agrada més. I és clar que sí. Tenim el que tenim i no una altra cosa, doncs hem de valorar-ho. Com deia Dalí: “ Hay que sublimar todo lo vil”

miércoles, 27 de mayo de 2009

EL GENER DEL 2007, PFIZER VA TREURE AL MERCAT UN TRACTAMENT ANTITABAC DE 12 SETMANES

DEIXAR DE FUMAR ÉS FÀCIL


· Des de fa dos anys més de 25.000 persones han abandonat el tabac
· Champix són unes pastilles de vareniclina per deixar de fumar amb tres mesos

6 anys fumant 20 cigarretes al dia. En aquest temps m’he sentit dir de tot: un dia ho deixaré, mai podré deixar-ho, no tinc la voluntat suficient, quan acabin exàmens ho deixo, no vull deixar-ho perquè m’engreixaré, vull deixar-ho però no tinc diners pels tractaments, etc. Dubto que cap fumador no hagi pronunciat mai interior o exteriorment aquestes paraules. Per començar a deixar de fumar resulta molt eficaç anar al metge de capçalera, d’entre d’altres coses perquè poden dir-te: amb Champix, un medicament en forma de pastilles podràs aconseguir-ho fàcilment, és un nou sistema que ha obtingut resultats molt satisfactoris, com va dir-me la Remei. Ara, després de dos mesos sense fumar i en tractament, em pregunto si aquest medicament és l’antídot contra el tabaquisme i contra la poca voluntat pel seu abandonament.
Els fumadors es tornen adictes a la nicotina. La nicotina actua sobre el sistema nerviós, on la seva unió a diversos receptors provoca l’alliberament d’un missatge químic, la dopamina, responsable de la sensació de plaer que provoca el fet de fumar. La vareniclina, comercialitzada des del gener del 2007 a Espanya per la companyia bioquímica Pfizer sota el nom de Champix, te doble acció. Per una banda actua igual que la nicotina ajudant a alleujar els símptomes de l’abstinència, però alhora també actua en contra de la nicotina, és a dir, ocupa el seu lloc ajudant a reduir els efectes de plaer del tabac, per tant, si l’ex fumador volgués tornar a fer una pipada no obtindria la mateixa satisfacció d’abans.
El tractament ha d’iniciar-se un cop la persona que el seguirà n’està convençuda ja que el reforç psicològic és del tot necessari encara que la medicació estalviï esforços. Per això Champix proposa que el pacient fixi una data concreta per deixar de fumar. L’inici del tractament ha d’iniciar-se una o dues setmanes abans d’aquesta data on: del dia 1 al 3 s’ha de prendre un dosi de 0,5mg cada 24 hores. Del dia 4 al 7, un dosi de 0,5mg cada 12 hores i del dia 8 fins la setmana 12, que és el que dura el tractament, una dosi d’1mg cada 12 hores. A més, el tractament permet que fumis durant aquestes dues primeres setmanes, però no només fumes molt menys sinó que fins i tot, en alguns casos, abans de la data límit ja no ve de gust, perquè aquella cigarreta que abans aportava plaer al fumador, ara li aporta mareig i mal d’estomac. La Dolors, una dona de 46 anys fumadora de 40 cigarretes diàries durant 28 anys, em comentava que a ella li havia passat. Ara fa 1 any i 3 mesos que va iniciar el tractament amb Champix i que no fuma. – Ho havia provat tot, xiclets, pegats, psicòlegs i res de res. – em va dir.
Un cop sobrepasses la data límit és quan arriba el moment crític. El cos ja no reclama nicotina però el cervell reclama l’hàbit que actua com a compensació de certes accions: àpats, estones en societat, etc. A més, normalment, l’hàbit de fumar va associat a les coses bones i agradables i actua com a reforç contra els nervis i l’estrès. Davant d’aquest fet, que és el primer culpable de totes les recaigudes, és important l’ajuda d’especialistes, familiars i amics. Què fa Champix al respecte? Crea la pagina web www.liferewars.es on pots registrar-te i et fa un seguiment, indica els progressos, els diners estalviats, proposa mètodes de relaxació i d’altres possibles recompenses i ajudes que serveixin al pacient com a incentius per seguir el tractament. També obre una línia telefònica perquè en moments crítics i sensibles a la recaiguda puguis trucar-hi i parlar amb una persona que atenuï aquesta necessitat. – Potser sona ridícul però jo hi vaig trucar diverses vegades i fins i tot vaig arribar a escridassar a la persona que parlava amb m. Em desfogava amb ella, pobre, quan hi penso ric, però en aquell moment estava totalment en ple síndrome d’abstinència- em deia l’Alba, una noia de 37 anys que fumava unes 25 cigarretes al dia. – Havies intentat alguna altra vegada deixar de fumar? – sí, amb xiclets, però em passava el dia mastegant nicotina i fumant, així que em sembla que fumava encara més, per això vaig deixar-los- quan fa que no fumes? – 9 mesos i 8 dies. – Veig que hi penses molt encara, sinó aquests vuit dies passarien per alt potser. – Sí i no. Els conto perquè quan faci 10 mesos hauré estalviat 1.000€ amb tabac i amb aquests diners marxem de creuer amb el meu marit.
Fins ara, les opcions farmacològiques disponibles a Espanya eren dues: la teràpia de substitució nicotínica (TSN) tan en xiclets com en pegats i el bupropion, un inhalador que funciona com a atenuant de noradrenalina i serotonina, les reaccions químiques que provoquen la sensació de plaer. Aquest medicament ha mostrat la seva eficàcia tot i que existeixen diferents contradiccions greus relacionades amb l’existència de problemes psíquics com la depressió i l’ansietat. A part provoca, en molts casos, irritació i hemorràgia nasal, tos i mal de coll causats per la forma en que s’administra.
Existeixen diversos estudis que es proposen analitzar l’eficàcia de la vareniclina envers la del bupropion i del placebo, com el de l’Àrea de Farmàcia de Castilla la Mancha, el de “Servicio Navarro de Salud” i el del Departament de cardiologia de l’hospital universitari “ La Paz” de Madrid.
L’estudi de Madrid es va realitzar a partir de 2.045 fumadors crònics de més de 15 cigarretes al dia d’entre 18 i 75 anys. Segons els resultats d’aquesta anàlisi, durant les setmanes 9 i 12 de tractament, gaudien de l’abstinència el 51% dels tractats amb vareniclina, el 32% els del bupropion i un 17% els del placebo. Després d’un any de l’inici del tractament, dels que havien aconseguit l’abstinència les primeres setmanes, van aconseguir mantenir-la un 58,6% dels tractats amb vareniclina, un 33% amb el bupropion i un 8,4% amb el placebo. Tot i que els nivells d’abstinència són alts, veiem que hi ha un percentatge elevat de persones que recauen després de deixar el tractament. – Jo tenia tan clar que ja no necessitava fumar, que vaig deixar la medicació. A les tres setmanes ja estava fumant altra vegada- em deia la Sara, una noia de 27 anys, fumadora de 20 cigarretes diàries des dels 16. - Si no necessites grans dosis de voluntat amb aquest medicament perquè no l’has reprès? - Són molts diners i tot i que sí que és veritat que les pastilles t’estalvien molta de la voluntat...Costa. – Home, si conto només les dotze setmanes, a mi em costen poc més les pastilles que fumar i fumava tant com tu. – Ja... ( riu) però les pastilles les pagues de cop.
Tal i com em comentava la Sara, l’aspecte econòmic d’aquestes pastilles és un dels factors pel qual crec que Champix encara no es comercialitza a pales. Quan la Remei va dir-me el preu vaig pensar que era una presa de pèl: 305€ dosificat en les tres capsetes: 70€, 80€ i 155€. Després,però, vaig fer càlculs i em costava poc més que fumar-me les 20 cigarretes diàries. Per tant, a la Dolors i a l’Alba els havia sortit més econòmic deixar de fumar. – I tant! Déu meu, jo gastava 5,60€ amb tabac cada dia, 560 els tres mesos, si calcules...son més de 200€. Em deia la Dolors. – Sí sí, ja t’he dit que marxo de creuer- em va dir l’Alba. El bupropion surt més econòmic, 170€ tot i que només son 9 setmanes de tractament.
El doctor de la Unitat de tabaquisme del Servei de Medicina Preventiva de l’hospital Universitari de Bellvitge, Josep Maria Ramon va afirmar a Europa Press que “La vareniclina, es particularment rentable pels sistemes sanitaris” i que “ S’ha consolidat com una de les opcions més eficaces en el tractament per deixar de fumar”. Des de que Champix es va començar a comercialitzar a Espanya, unes 25.000 persones han aconseguit deixar de fumar.
Després d’informar-me de tot això no entenia algunes coses. Si la vareniclina és més eficaç que els altres mètodes i a llarg termini és el més econòmic, perquè no s’anuncia Champix per la televisió? Perquè no es comercialitza més i té més ressò? El punt fosc de Champix és que els estrictes criteris d’exclusió en alguns estudis del mateix medicament, fan dubtar de si els resultats obtinguts poden ser extrapolables a la població fumadora general. La seva recent comercialització i la contínua publicació d’estudis al costat de l’aparició d’importants afectes adversos post-comercialització fan necessari un rigorós control i seguiment terapèutic, és a dir, no tothom pot prendre’n per possibles reaccions fatals. Les més lleus i també les més freqüents són les nàusees, vòmits, mal de cap, insomni, marejos, diarrees i molèsties estomacals. Les més greus són d’infart de miocardi, canvis d’humor sobtats, comportament agressiu, trastorns del sistema nerviós i canvis en el sistema renal. Aquestes reaccions estan indicades en el mateix prospecte del medicament, de 61cm x 27cm, i van dirigides a un tipus de persones concretes: persones amb antecedents d’infart, de problemes renals i pròxims a la depressió.
Fa pocs minuts he pogut parlar amb la tercera dona que va prendre la decisió, fa 2 mesos, de deixar de fumar amb Champix, la Carmen, de 45 anys. – Mira, acabo d’escriure les reaccions adverses del medicament- li he dit, i m’he posat a numerar-les. – N’has notat alguna, tu? – No... bé, vaig vomitar a l’inici del tractament i em costa dormir. – Podem dir que sí, aleshores. –sí-. Hem seguit parlant del tractament i li he confessat que vaig tenir les mateixes reaccions adverses al medicament. Tot i així m’ha dit que està encantada amb la medicació. – Començava a tenir veu de “ Manolo” i això va engegar totes les alarmes. Tinc el coll molt delicat.
Ara ja puc treure conclusions clares. La vareniclina presenta un mecanisme d’acció diferent als que existien fins ara, els TSN i el bupropion. Els estudis realitzats demostren que la seva eficàcia és superior als altres mètodes. Si es calcula a llarg termini, Champix, a més, sur més econòmic. Les reaccions adverses que s’han pronosticat a alguns dels tractats amb Champix,però, han posat en dubte el medicament. Tot i ser casos puntuals, per garantir la seguretat de tots els possibles pacients de vareniclina no es pot comprar ni prendre sense recepta mèdica. La qual cosa imposa obligatòriament que el metge particular estigui al corrent de la situació i sigui ell qui valori i estudiï la compatibilitat entre ambdós. Així doncs, Amb tot el ventall de pros i contres sobre la taula estic convençuda de que tenim davant l’enemic numero del tabaquisme.







lunes, 18 de mayo de 2009

Ressenya de " L'agulla daurada"

"L'agulla daurada" de Montserrat Roig
Viatge a les ferides de Sant Petersburg

Avui dia, quan ens parlen de la guerra no parem atenció perquè res no ens sorprèn. Res ens la fa especial sempre i quan no ens la humanitzin.
Un encàrrec de feina, una història de passió cap a una ciutat, una crònica de viatge, unes paraules d’enyorança, unes lliçons de filosofia de butxaca, contextualització històrica i testimonis d’un setge terrible com va ser el de Leningrad – actual Sant Petersburg- durant la II Guerra Mundial. Montserrat Roig presenta L’agulla daurada com una crònica del seu viatge a Leningrad l’any 1980. Un viatge motivat de la invitació d’Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de la ciutat. Narrat des de la primera persona, Roig omple d’experiències i sentiments 234 pàgines que ens fan possible una visió neta de rancúnia del que va ser el setge a l’actual Sant Petersburg. No és fins al final del llibre que ens n’adonem explícitament del que va suposar el bloqueig, quan Roig explica i resumeix les entrevistes i converses que va tenir amb els seus supervivents.
En la primera part del llibre Roig es centra a explicar la seva arribada al nou país, el sentiment d’enyorança que sent al ser lluny de casa i lluny del que podria ser-li, si més no familiar, “Llegia una i altra vegada l’etiqueta del paquet de Winston com si fos una carta de la família”.
En aquest primer bloc coneixem la ciutat de Sant Petersburg i el primer intèrpret de Roig, Nikolai, un jove amb problemes amb l’alcohol. Nikolai no només dificulta la tasca de Montserrat a l’hora de portar a terme la seva investigació sobre el setge sinó que també li ensenyarà a l’autora a apropar-se més a les persones de la ciutat i a desempallegar-se de tota mena de prejudicis que duia d’ells des de Barcelona. Tot i així Edicions Progrés de Moscou, li assigna un nou intèrpret.
En el segon bloc Montserrat ens presenta al seu segon intèrpret, en Valeri, però sobretot, l’autora ens prepara pel tercer bloc. Roig ens contextualitza Sant Petersburg, ens contextualitza la ciutat quan duia per nom Leningrad i estira la corda fins a explicar-nos històries dels inicis de la ciutat, dels fundadors, dels seus poetes i personatges transcendents.
Roig comença a conèixer una ciutat distinta de la que havia vist fins aleshores, comença a adorar-la , a admirar-la i comença a posar cara i noms als supervivents del bloqueig.
No és fins al tercer bloc que no ens trobem cara a cara amb el bloqueig de Leningrad i els seus protagonistes. Aquí Roig fa petar la traca final del seu llibre arribant al seu punt culminant. Tot un seguit d’entrevistes de les quals n’extreu quasi cent pàgines de testimonis i vivències personals d’una cruesa esgarrifosa, que no deixen indiferent a ningú.
La humanització de les dades, els passatges que li expliquen i la neutralització que treballa Roig en tot moment, fan que el propi lector sigui el que hi posi la magnitud merescuda als fets com per acabar la lectura amb un torbament significatiu. Un llibre que, sens dubte, mereix una previ coneixement dels fets per apreciar-lo millor.

sábado, 9 de mayo de 2009

AJURIA ENEA ACOLLIRÀ EL QUART LEHENDAKARI DES DE LA RECUPERACIÓ DEL GOVERN BASC

IBARRETXE ECLIPSA LA PROCLAMACIÓ DE LÓPEZ ANUNCIANT EL SEU ADÉU


· El nou lehendakari surt com l’escollit amb 36 sufragis
· El líder del PNB denuncia el pacte del PSE i PP de poc transversal

“Aquí vaig començar i aquí deixaré de fer política”. Així és com Juan José Ibarretxe (1999-2009) va dir adéu a la política abans de ser desbancat pel pacte entre PSE i PP, que juntament amb UPyD i sense la il·legalitzada esquerra abertzale van proclamar Patxi Lopez Álvarez, nou lehendakari. El quart des de la recuperació del govern basc.
El líder del PNB va eclipsar totes les mirades de dins i fora el Parlament de Vitòria anunciant la seva retirada de la política. Algunes veus del propi partit asseguren que en una carta Ibarretxe ja va dir adéu la primavera passada en un cercle reduït, però la victòria dels 30 escons de l’1 de març va impedir-ne la sortida. Ibarretxe que va entrar al govern basc com a vicelehendakari de José Antonio Ardanza el 1998, va trencar el silenci amb un insinuant “agur” en l’últim Aberri Eguna.
Patxi López, que després de l’anunci d’Ibarretxe va quedar en segon pla, va sortir elegit amb el suport dels 39 sufragis de PSE, PP i UPyD. El nou lehendakari va oferir mà entesa al seu principal adversari i fins i tot va fer una reivindicació del seu llegat, “A tots els devem molt i amb Ibarretxe hem discutit però també ens hem entès”, va admetre.
Un cop es fa fer pública la retirada de Ibarretxe i la proclamació de Patxi López com a nou lehendakari, López va iniciar un discurs en el qual va posar èmfasi a la lluita contra ETA i a les mesures anticrisi, i va subratllar la intenció d’actuar amb diàleg obert. Va reclamar el supor de totes les forces parlamentàries per dissenyar un nou pacte antiterrorista d’Ajuria Enea. En clau d’autogovern, també va fer una crida al diàleg per “recuperar l’esperit de pacte” que va donar origen a l’Estatut basc per acabar de desplegar-lo.Ibarretxe, al seu torn, va a denunciar el pacte treballat des del 2001 entre socialistes i populars per descavalcar el PNB i “repartir-se el poder”. “Aquesta és la seva concepció de la transversalitat”, va concloure. Ibarretxe també demanar a Patxi López l’impuls d’un nou procés de negociació amb tots els partits per exercir el dret a decidir o el compliment de l’Estatut.

jueves, 7 de mayo de 2009

L’ESTAT QUE AL 1948 COMPTAVA AMB 650.000 HABITANTS, AVUI EN TE 7.411.030

61 ANYS D’INDEPENDÈNCIA A ISRAEL

  • El país s’ha convertit en una potència regional i mundial gracies al poder tecnològic

  • Tel Aviv celebra, també, el seu primer centenari

    Israel va complir, ahir, els 61 anys de la seva independència entre celebracions,anàlisis i debats sobre la seva història. Tel Aviv, la primera ciutat hebrea, celebra els cent anys amb actes culturals i esportius. “ si el meu avi, mort pels nazis, veiés que estem celebrant un Estat jueu lliure i independent pensaria que estic boig” va dir un jove que festejava el centenari. Fa uns dies el país es va paralitzar per fer el recordatori de l’extermini d’un terç del poble jueu durant l’Holocaust a la shoah. I Ahir milers de persones van visitar els cementiris per perpetuar la memòria dels 22.570 israelians que van perdre la vida a totes les guerres i atemptats .
    Israel és un país més petit que Galicia. Al 1948 comptava amb 650.000 habitants, avui en té 7.411.030. el 75,5% són jueus, el 20,2% són àrabs de nacionalitat israelita i la resta, el 4,3% de la població, gairebé 320.000 persones, son immigrants, especialment de l’antiga Unió Soviètica, que no han sigut adscrits com a jueus. Tot i que les dimensions del país siguin molt petites, Israel 2009 es una potència regional i mundial. Compta amb vuit satèl·lits d’espionatge i comunicació. El míssil antimíssils Fletxa converteix el cel d’Israel en l’únic del mon que actua com a escut protector. A més, és un Estat que compta amb algunes de les ments més privilegiades del planeta, que han guanyat una gran quantitat de premis Nobel en els camps com el de la química o la medicina. Israel te el major número de companyies de alta tecnologia ( unes 3.000) després dels EEUU. No només pot presumir en el camp de les ciències sinó que compta amb un poder judicial molt potent i amb una premsa que, sovint, marca l’agenda nacional i destrueix polítics.
    Els habitants d’aquest petit país sembla a ser que podran seguir cantant, com en aquestes últimes setmanes de celebració contínua “ Yihiye tov” ( tot anirà bé)