TERRIBAS DEIXA A ABBAD EN LA FOSCOR

Encara faltaven 15 minuts perquè comencés la conferència “ Al servei públic de l’audiència” i a l’aula ja no hi quedava cap cadira buida. A les 18:30, van entrar la Mònica Terribas i la Montse Abbad, directores de TVC i TVE a Catalunya respectivament. Una onada d’estudiants s’hi van acostar per fer fotografies, creant un ambient quasi asfixiant. El moderador, per fi, va sufocar tots aquells flaixos iniciant la presentació de les convidades i tot seguit va prendre la paraula la Montse Abbad.
Com dir-vos que el discurs de la Sra. Abbad no em va agradar gens sense faltar?. Ja em perdonareu si ho faig en algun moment. Sense parar d’intercalar riures incompresos per la resta, va intentar defensar la importància de la qualitat de la programació a la televisió pública amb shares i xifres d’audiències. En què quedem, doncs? Qualitat o Quantitat? Perquè ens quedés clar, a més, va posar-nos com a exemple d’aquesta qualitat programes com
“Mira quién Baila”. Després va explicar-nos gran part de la programació de la cadena. Fins i tot, per un moment, vaig pensar que n’estava fent publicitat. Tot plegat molt poc creïble. Alguna cosa em diu, que no deixa de ser esclava dels desitjos de Madrid.
Sort que després d’uns aplaudiments, plens de cortesia però buits d’entusiasme, la Mònica Terribas va apropar-se el micròfon a la boca i va començar a bombardejar paraules amb una força i contundència gairebé agressives. Semblava que estigués renyant als propis fills. No va, ni tan sols, somriure. En mitja hora, la Terribas va vestir la televisió pública de qualitat, responsabilitat i deute social i va despullar i estomacar, alhora, la privada, pel seu criteri quantitatiu i la difusió de valors corrusius per la societat ( OT, GH, etc). “ Els falta un Consell Audiovisual que reguli els continguts” va dir finalment.
Una tongada de preguntes dirigides, totes, a la directora de TVC i uns aplaudiments, ara sí, plens d’entusiasme, també per a ella, van finalitzar una conferència que va marcar per l’èxit de la Terribas i el fracàs de la Montse Abbad.