EL CARNAVAL DES DEL SOFÀ DE CASA
Un any més torno a ser a casa la nit de Carnaval, en silenci si no fos pel soroll del teclat. Són les 23:27h. i milers de joves salten i ballen pels carrers i platges de Sitges, plens de purpurina, perruques de colors i disfresses lluny de ser originals. No m’endinsaré a explicar el món de les carrosses que hi desfilen, perquè de ben segur que queden en segon pla. Prou feina tenen els altres participants en no perdre’s, en caminar i en procurar que no caigui ni gota d’alcohol dels seus gots.
Poca cosa allunya la meva percepció del Carnaval de quan era petita. Recordo aquell dia com, segurament, el pitjor de l’any. Multitud de nens eufòrics i orgullosos de la seva disfressa. Res els molestava. Jo em despertava contenta perquè no era un dia més, no era un dia de classe i campava disfressada. Un cop al carrer, però, la perruca i les robes em feien calor i el soroll i la multitud, o més ben dit, les cames de la multitud m’atordien. Ara res em fa pensar que la meva predisposició a agobiar-me hagi canviat. Gràcies a Déu, tot i que dubto que hi tingui res a veure, ara tinc la llibertat per decidir que no em poso una disfressa sinó el pijama per anar a dormir i estalviar-me tot el que comporta la dita: Per carnaval tot s’hi val!. I tant que sí!. Perquè n’hi ha que s’ho prenen al peu de la lletra. Només caldrà esperar a que demà els amics comentin la nit per veure que hi ha hagut empentes, que els han desaparegut objectes personals dels bolsos i motxilles i s’han comès d’altres pecats que, un cop la trompa monumental que porten a sobre muta a un mal de cap horrorós anomenat ressaca, prenen la magnitud merescuda. I poso la ma al foc a que demà ningú anirà a missa, ni tampoc a confessar-se i, en canvi, tots ens menjarem un bon bistec per dinar. La Quaresma: La recorda algú? Jo tampoc.
Malauradament res fa diferent aquesta festa de qualsevol altra si no fos pels canvis de rol i l’anonimat que proporcionen les màscares i d’altres complements.
Per acabar, perdoneu que no pugui explicar com s’està vivint el Carnaval a Sitges. Jo me dedicat, només, a explicar que hi ha sota la seva disfressa.
Un any més torno a ser a casa la nit de Carnaval, en silenci si no fos pel soroll del teclat. Són les 23:27h. i milers de joves salten i ballen pels carrers i platges de Sitges, plens de purpurina, perruques de colors i disfresses lluny de ser originals. No m’endinsaré a explicar el món de les carrosses que hi desfilen, perquè de ben segur que queden en segon pla. Prou feina tenen els altres participants en no perdre’s, en caminar i en procurar que no caigui ni gota d’alcohol dels seus gots.
Poca cosa allunya la meva percepció del Carnaval de quan era petita. Recordo aquell dia com, segurament, el pitjor de l’any. Multitud de nens eufòrics i orgullosos de la seva disfressa. Res els molestava. Jo em despertava contenta perquè no era un dia més, no era un dia de classe i campava disfressada. Un cop al carrer, però, la perruca i les robes em feien calor i el soroll i la multitud, o més ben dit, les cames de la multitud m’atordien. Ara res em fa pensar que la meva predisposició a agobiar-me hagi canviat. Gràcies a Déu, tot i que dubto que hi tingui res a veure, ara tinc la llibertat per decidir que no em poso una disfressa sinó el pijama per anar a dormir i estalviar-me tot el que comporta la dita: Per carnaval tot s’hi val!. I tant que sí!. Perquè n’hi ha que s’ho prenen al peu de la lletra. Només caldrà esperar a que demà els amics comentin la nit per veure que hi ha hagut empentes, que els han desaparegut objectes personals dels bolsos i motxilles i s’han comès d’altres pecats que, un cop la trompa monumental que porten a sobre muta a un mal de cap horrorós anomenat ressaca, prenen la magnitud merescuda. I poso la ma al foc a que demà ningú anirà a missa, ni tampoc a confessar-se i, en canvi, tots ens menjarem un bon bistec per dinar. La Quaresma: La recorda algú? Jo tampoc.
Malauradament res fa diferent aquesta festa de qualsevol altra si no fos pels canvis de rol i l’anonimat que proporcionen les màscares i d’altres complements.
Per acabar, perdoneu que no pugui explicar com s’està vivint el Carnaval a Sitges. Jo me dedicat, només, a explicar que hi ha sota la seva disfressa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario