QUI RECORDA BOLONYA?

Que contents podem estar! Després de dues manifestacions on l’única cosa que vam poder veure van ser una colla d’incívics llançant cadires pels aires, entre d’altres barbaritats, i la policia aturant-ho a cops de porra, ahir vam tenir una manifestació pacífica. Ara bé, ni estava autoritzada ni va seguir l’itinerari previst, la qual cosa deixava els carrers novament escollits sense cap mena de protecció. I això no és provocar? Em preocupa que avui en dia alguns es passin l’autoritat pel forro i després es queixin perquè és massa dura. Dos no es peguen si un no vol i sempre n’hi ha un que té més força, ens agradi o no. Després d’aquesta polèmica càrrega policial i els respectius ferits, el director dels Mossos s’ha quedat a l’atur, Saura en la misèria i Bolonya difuminada. Dic difuminada perquè els punts foscos d’aquest pla ja no són els protagonistes. Arribat a aquest punt, doncs, penso que els qui hi han lluitat en contra no se n’han ensortit. No sóc ningú per donar lliçons de res, però crec que si volen aturar Bolonya, o qualsevol altra cosa, han de comportar-se, primer, com Déu mana. No val demanar les coses guixant parets I negant els dret a fer classes. Tampoc crec que els beneficii gaire el fet de queixar-se per diferents motius alhora. Els Mossos, Bolonya o algun punt de Bolonya? Tot plegat s’ha convertit, més aviat, en un circ que ens entreté i ens fa pensar si estem a favor o en contra, no de Bolonya, sinó dels estudiants o l’autoritat. Per tant, tornant a les primeres paraules de l’article, jo no n’estaria tant contenta.