El Moulin Rouge de lowcost

A un dels carrerons foscos, estrets, encara empedrats i bruts del casc antic de Barcelona, al carrer del Cid, trobem “La Criolla”, un bar construït sobre els fonaments d’una fàbrica de teixits. A l’entrar-hi, un sostre poc visible per la seva gran altura i pel núvol espès de fum que el difumina, ens deixa indefensos davant tots els perills que comporta el recinte. Si al carrer veiem lladres amagats entre les ombres de les poques faroles que l’il·luminen i els quatre arreplegats que surten del bar, dins hi ha una varietat de gent, si més no, digna de ser descrita. Prostitutes, turistes en busca dels seus serveis, clients habituals de les mateixes i homosexuals que es despisten al sortir de “Cal Sacristià”, el bar d’ambient que hi ha just davant. Tota aquesta colla de gent podrien ser, sense que ningú es sorprengués, actors i actrius de “La Criolla” i els seus decorats; un ecosistema amb aires teatrals. Llums de colors i columnes camuflades de palmeres. Tan el terra com les parets estan brutes i enganxifoses de la beguda que els cau a les riuades de borratxos que donen vida al local, mentre ballen al ritme de les músiques que hi sonen a tot volum contrastant amb el silenci dels carrers. Les noies que s’hi passegen ensenyen les seves carns gastades i marcades no precisament pels anys que suporten, parlen amb els homes, amb els que s’hi s’escau, fan una passejadeta fins el pis de dalt. Tot plegat sembla un Moulin Rouge de lowcost que acull tots els vicis de la ciutat.