"UNA ADORABLE CRIATURA"
Truman Capote ens relata un dia amb Marilyn Monroe .És un text que va escriure després de la seva mort; un homenatge a una criatura, segons l’autor, adorable. Capote, a través de la conversa que manté amb l’actriu, ens deixa veure els tres grans trets que la caracteritzaven tot i que sorprenguin per ésser un dels símbols de la bellesa més extrema.
L’autor no deixa una sola paraula orfe de sentit. Ja només a l’inici, al funeral de Constance Collier, Capote ens ensenya que darrera d’aquelles rialles i vestits i havia una noia insegura, que arriba tard a l’esdeveniment perquè no ha sabut com vestir-se ni maquillar-se per l’ocasió. Una noia que enveja i admira a les altres actrius alhora que es desvaloritza i dóna màxima importància a allò que els altres pensen d’ella.
Més endavant, amb un restaurant xinès com a escenari, Capote ens fa evident que a la inseguretat l’acompanya la innocència. Un vocabulari despreocupat, una Marylin fàcil d’enganyar i ignorant de moltes coses, la farien, potser, fins i tot, vulgar si tot això no tingués com a coixí aquesta innocència, que la fa divertida i dòcil.
Finalment, explica la visita, a petició de Marylin, a South Street, un barri pobre i gris, amb Brooklin a l’horitzó. Un escenari perfecte per concloure el text ja que simbolitza el retorn a les arrels de l’actriu. En aquesta part veiem la fragilitat de Marylin. Capote ens la fa veure quan diu que plora al taxi i quan diu que s’endinsa a la boira i desapareix com la llum, donant-nos a entendre, també, que va ser l’última vegada que la va veure abans de la tragèdia.
Truman Capote ens relata un dia amb Marilyn Monroe .És un text que va escriure després de la seva mort; un homenatge a una criatura, segons l’autor, adorable. Capote, a través de la conversa que manté amb l’actriu, ens deixa veure els tres grans trets que la caracteritzaven tot i que sorprenguin per ésser un dels símbols de la bellesa més extrema.
L’autor no deixa una sola paraula orfe de sentit. Ja només a l’inici, al funeral de Constance Collier, Capote ens ensenya que darrera d’aquelles rialles i vestits i havia una noia insegura, que arriba tard a l’esdeveniment perquè no ha sabut com vestir-se ni maquillar-se per l’ocasió. Una noia que enveja i admira a les altres actrius alhora que es desvaloritza i dóna màxima importància a allò que els altres pensen d’ella.
Més endavant, amb un restaurant xinès com a escenari, Capote ens fa evident que a la inseguretat l’acompanya la innocència. Un vocabulari despreocupat, una Marylin fàcil d’enganyar i ignorant de moltes coses, la farien, potser, fins i tot, vulgar si tot això no tingués com a coixí aquesta innocència, que la fa divertida i dòcil.
Finalment, explica la visita, a petició de Marylin, a South Street, un barri pobre i gris, amb Brooklin a l’horitzó. Un escenari perfecte per concloure el text ja que simbolitza el retorn a les arrels de l’actriu. En aquesta part veiem la fragilitat de Marylin. Capote ens la fa veure quan diu que plora al taxi i quan diu que s’endinsa a la boira i desapareix com la llum, donant-nos a entendre, també, que va ser l’última vegada que la va veure abans de la tragèdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario