L’autora “Del carrer de les camèlies” recull el Premi St.Jordi fora de temps


Mercè Rodoreda es resisteix a mostrar la seva persona

• L’escriptora reconeix sorprendre’s, a vegades, a si mateixa
• Del Arco només aconsegueix mitges veritats a l'entrevista

El Moulin Rouge de lowcost

A un dels carrerons foscos, estrets, encara empedrats i bruts del casc antic de Barcelona, al carrer del Cid, trobem “La Criolla”, un bar construït sobre els fonaments d’una fàbrica de teixits. A l’entrar-hi, un sostre poc visible per la seva gran altura i pel núvol espès de fum que el difumina, ens deixa indefensos davant tots els perills que comporta el recinte. Si al carrer veiem lladres amagats entre les ombres de les poques faroles que l’il·luminen i els quatre arreplegats que surten del bar, dins hi ha una varietat de gent, si més no, digna de ser descrita. Prostitutes, turistes en busca dels seus serveis, clients habituals de les mateixes i homosexuals que es despisten al sortir de “Cal Sacristià”, el bar d’ambient que hi ha just davant. Tota aquesta colla de gent podrien ser, sense que ningú es sorprengués, actors i actrius de “La Criolla” i els seus decorats; un ecosistema amb aires teatrals. Llums de colors i columnes camuflades de palmeres. Tan el terra com les parets estan brutes i enganxifoses de la beguda que els cau a les riuades de borratxos que donen vida al local, mentre ballen al ritme de les músiques que hi sonen a tot volum contrastant amb el silenci dels carrers. Les noies que s’hi passegen ensenyen les seves carns gastades i marcades no precisament pels anys que suporten, parlen amb els homes, amb els que s’hi s’escau, fan una passejadeta fins el pis de dalt. Tot plegat sembla un Moulin Rouge de lowcost que acull tots els vicis de la ciutat.

Quan les baralles particulars esdevenen col·lectives

Últimament al departament francès Illedefrance ha incrementat la violència entre els joves dels diferents municipis. Kayo, un noi de 17 afirma que no són bandes delinqüents, " les bandes requereixen organització i nosaltres actuem instantàniament" va dir . També va fer èmfasi en que ja no existeixen les baralles d'u contra u, sinó que ara s'hi implica i afegeix tothom. "Parlar no serveix per a res" deia el jove.
El 15 i 16 de gener la policia de Aulnay-Sous-Bois va interpel·lar 29 membres pertanyents a dos grup diferents. Els de la ciutat Grueso Sause i els de Mitry. S'havien barallat durant més de quatre hores per tan sols una mirada inoportuna d'un d'ells.
El Pep, de 20 anys, un noi de Grueso Sause, explicava que ara només ajuda els més petits quan tenen problemes. Segons ell el problema rau en la desconfiança de tots ells cap a la policia, " No avisaríem a la policia sinó a la gent del barri".
L'alcalde i els educadors de carrer tampoc parlen de bandes sinó de "fenòmens d'adolescents no escolaritzats". El problema, segons ells rau en la formació de "guetos" provocat per la misèria i la no integració". La Cèl·lula de recol·locació, formada per mediadors, educadors, policies nacionals i municipals i l'alcalde de la ciutat, té com a objectiu principal sufocar els hàbits violents de la població anticipant-se als esdeveniments i evitant-los.
L'alcalde va posar de manifest que Aulnay-Sous-Bois fa 12 mesos que espera l'arribada de la UTEQ ( Unitat Territorial de Barri), successors de la policia de proximitat per tal de garantir la seguretat de les persones.

comentari de text

"UNA ADORABLE CRIATURA"

Truman Capote ens relata un dia amb Marilyn Monroe .És un text que va escriure després de la seva mort; un homenatge a una criatura, segons l’autor, adorable. Capote, a través de la conversa que manté amb l’actriu, ens deixa veure els tres grans trets que la caracteritzaven tot i que sorprenguin per ésser un dels símbols de la bellesa més extrema.
L’autor no deixa una sola paraula orfe de sentit. Ja només a l’inici, al funeral de Constance Collier, Capote ens ensenya que darrera d’aquelles rialles i vestits i havia una noia insegura, que arriba tard a l’esdeveniment perquè no ha sabut com vestir-se ni maquillar-se per l’ocasió. Una noia que enveja i admira a les altres actrius alhora que es desvaloritza i dóna màxima importància a allò que els altres pensen d’ella.
Més endavant, amb un restaurant xinès com a escenari, Capote ens fa evident que a la inseguretat l’acompanya la innocència. Un vocabulari despreocupat, una Marylin fàcil d’enganyar i ignorant de moltes coses, la farien, potser, fins i tot, vulgar si tot això no tingués com a coixí aquesta innocència, que la fa divertida i dòcil.
Finalment, explica la visita, a petició de Marylin, a South Street, un barri pobre i gris, amb Brooklin a l’horitzó. Un escenari perfecte per concloure el text ja que simbolitza el retorn a les arrels de l’actriu. En aquesta part veiem la fragilitat de Marylin. Capote ens la fa veure quan diu que plora al taxi i quan diu que s’endinsa a la boira i desapareix com la llum, donant-nos a entendre, també, que va ser l’última vegada que la va veure abans de la tragèdia.

petit reportatge

CRISI? NO, ÉS EL MAL TEMPS

Formentera afronta la crisi encarint els preus

La quantitat de turisme es manté però gasten un 50% menys que anys anteriors

Encara no havia arribat a Formentera i ja vaig veure que allà la crisi l’amaguen sota les pedres. La barca que m’hi portava estava plena de residents de l’illa i 4 turistes. Aquests van pagar 24€ pel bitllet, 4€ més que l’any passat. La resta vam pagar-ne 2, i vet aquí el secret: Davant la crisi Formentera apuja els preus.
Anys enrere, pels voltants de Setmana Santa, l’illa ja començava a omplir-se i era l’inici de la temporada alta. Aquesta vegada, però, a les platges només s’hi veuen meduses, els estan carrers buits i molts bars i restaurants encara tancats.
Formentera obrirà les portes de bat a bat, com ho ha fet durant tants anys. Aquest cop, però,caldrà veure si hi entra algú. Els habitants de l'illa són reticents a creure que hi ha crisi. Sempre han superat els problemes a cop de talonari i abusant del turisme.
Tot i saben-t'ho vaig preguntar a cinc dels comerços que ja havien pujat les persianes. Entro per la porta d'una botiga de souvenirs "La caracola". L' Ana, la dependenta s'aixeca de la cadira i deixa el llibre que llegia. -Good morning -entusiasmada- ! - Hola -vaig dir-li -. -Podria fer-li unes preguntes? Sí - dubtosa-. - Han notat la crisi? - No... es el mal tiempo. - Creu que a l'estiu, l'illa s'omplirà com sempre? -Esperemos que sí, la gente necesita vacaciones igualmente. -No creu que el preu de tot, a l'illa, és massa alt? - Sí, però tenemos que vivir todo el invierno nosotros.
Formentera fa tants diners a l’estiu que tanca a l’hivern. Per viure tant bé com sempre ha de mantenir els ingressos. Sembla que l’opció de treballar tot l’any els sona a extraterrestre i, per tant, la seva solució és encarir la temporada alta. Entro a una botiga de Es caló “Sa brisa” que fa anys que és oberta i pregunto. -Crisi? -Sí fieta meua sí, molta! No sé pas que farem. -Estiu? -Sí però vindran amb es sous contats i no ens deixaran res. -Preus? -Fa anys que no els toco jo, però ses ganes hi són. Tothom ho ha fet. La Vicenta va ser l’única que va admetre la crisi. Els altres res de res. Segons ells no ha arribat a les Pitiüses. L’illa mai ha sigut sincera amb res, així que no em sorprèn.
Durant l’estiu el percentatge de turisme es manté però la quantitat de diners que gasten a l’illa ha disminuït fins a quasi el 50%. Tot i així els preus no paren de pujar i el diner negre supera al blanc. Només els innocents creuen que això pot acabar bé. Els qui ho mirem objectivament, pensem que l’illa afronta incorrectament la crisi i que quan se n’adonin serà l’hora de baixar persianes per esperar el fred. Tot i així, Formentera tancarà els ulls i pararà la mà.

EN PLENO CONFLICTO ENTRE PALESTINOS E ISRAELÍES, JUAN PABLO II VISITA SIRIA

 

EL PONTÍFICE LLEGA A DAMASCO PARA HACER UN LLAMAMIENTO A FAVOR DE LA PAZ

Por primera vez en la História, un Papa pisará una mezquita

Los sirios esperan que su visita sirva para concienciar al mundo de su sufrimiento

 

Juan Pablo II llegó ayer a Damasco, Siria, dónde se estará los próximos cuatro días. Recién llegado de Grecia, el Papa mostró su satisfacción por estar en la ciudad dónde se produjo la conversión de San Pablo y donde el cristianismo comenzó su expansión.

El pontífice  fue recibido por el presidente strip, Bachar Al Asad, los patriarcas de todas las iglesias cristianas presentes en Síria y centenares de niños que lo aclamaron.

Juan Pablo II centró su discurso en el llamamiento a favor de la paz en Oriente Medio. Exigió que se respeten las resoluciones de las Naciones Unidas y afirmó que la paz sólo se conseguirá cuando haya diálogo, comprensión y respeto entre los seguidores de las tres religiones monoteístas. Musulmanes, judíos y cristianos. Asad pidió al Papa que rezara para terminar con el “sufrimiento de los palestinos bajo la ocupación Israelí. El presidente sírio reiteró que su país insiste en lograr la paz para recuperar las tierras que les pertenecen, para el regreso de  los refugiados a sus hogares y para que conseguir un estado palestino independiente.

Mañana será un día histórico ya que un Papa pisará una mezquita por primera vez en la História. Juan Pablo II pisará el templo musulmán de los Omeyas , donde se encuentran los restos de Juan el Bautista, al que el Islam venera como el profeta Yahia. Lo hará junto el Mufti, máxima autoridad musulmana de Siria, Jaque Amed Cataro, aunque rezarán por separado. El Mufti afirmó que esperaba que la visita del Papa sirviera para atraer la atención mundial sobre el sufrimiento que padecen los palestinos.

El próximo lunes, el pontífice viajará a la localidad de Quneitra, junto a los altos de Golán sirios, que fue destruida por las tropas israelíes durante la “Guerra de los seis dias” de 1967.

Suïssa s'ha convertit en el paradís per aquells que volen morir

Dignitas vol ajudar a morir legalment a persones sanes que ho sol·licitin

Aquesta clínica es dedica ha practicar la eutanàsia a malalts terminals

El fundador, Ludwig Minelli, afirma que el suïcidi ha de ser un dret per a tothom


El fundador de la clínica suïssa, Dignitas, que ha ajudat a més d'un centenar de persones amb malalties terminals físiques i mentals a morir, va dir ahir a la BBC que esta buscant una manera de canviar la llei per permetre que les persones sanes, pròximes als malalts, puguin morir amb ells.
Aquesta clínica està especialitzada en practicar la eutanàsia amb persones amb malalties físiques com el càncer, la esclerosi múltiple, etc. o mentals com el trastorn bipolar.
" Crec que el suïcidi és un dret meravellós que ha de tenir tot ésser humà per evitar una situació que no pot canviar ni millorar" va dir Minelli.
Dignitas ara prepara un desafiament legal a Suïssa per intentar que un doctor pugui prescriure un diagnostic terminal per a persones que ni tan sols estan malaltes. Els experts d'aquesta clínica afirmen que hi ha molts casos on la parella demana poder acompanyar el malalt fins al final, perquè sols no podrien viure.
Des de que Dignitas va nàixer ha resultat un focus de controvèrsia i discussió. Anglaterra i Gales s'han mostrat sempre reticents a les pràctiques d'aquesta clínica, però, tot i que segons l'Acte de Suïcidi 1961 tot aquell que ajuda a morir ha de ser condemnat a 14 anys de presó, El Servei de Processament de la Corona no ha condemnat cap familiar dels britànics que han viatjat a l'estranger per morir.
Minelli va afirmar ahir, que els intents de suïcidi fracassats surten molt cars pel Sistema Nacional de Salud perquè causen danys físics que han de ser tractats.
" Nosaltres, en canvi, ajudem a morir d'una manera digna per aquell q malviuen".

titular

El metge m'ha convençut per deixar el tabac després de consumir-ne des de fa 7 anys
Ahir vaig començar el tractament per deixar de fumar

• Hauré de prendre medicació durant un mínim de 21 setmanes


• Les pastilles actuen com a ansiolítics específics per l'habit d'aquesta droga

Anna androsova i Zarema Taysumova cuiden dues criatures que no són les seves

Tornen amb els pares biològics dos nens intercanviats a l’hospital

Els nadons van ser confosos mentre les infermeres els vestien
Després de dos anys, una de les mares decobreix l’error

Anna Androsova, russa, i Zarena Taysumova, txetxèna, van donar a llum a la mateixa unitat de maternitat el dia 1 de març de 2007 a Mtsensk, al centre de Rússia. Una infermera, però, va confondre els dos nadons abans de que les dues famílies tornessin a casa.
L’error es va descobrir quan Androsova, de 28 anys, va trobar una etiqueta d’identitat de la unitat, la qual mostrava que la criatura que tenia a casa no era Nikita, sinó un bebè anomenat Adlan, que era fill de Taysumova. Els parents de la dona russa van comentar que el nen no s’assemblava gens als presumptes pares però que mai li havien donat importància. Androsova va reclamar el seu fill biològic però Taysumova, de 20 anys, al principi va rebutjar el fet d’abandonar al nen que havia cuidat fins aleshores. Androsova, convençuda de voler recuperar al propi fill, va denunciar a la mare txetxena per poder sotmetre’s a judici, el qual després de les proves d’ADN va ordenar l’intercanvi dels nens.
Ara el noi de dos anys que va créixer parlant txetxè sota el nom d’Adlan ha tornat a Rússia amb la seva mare biològica, Androsova, mentre que l’antic Nikita està començant una nova vida amb el nom d’Ali a la capital chechena, Gronzy.
La unitat de maternitat on van nàixer Nikita i Adlan han responsabilitzat l’error a la falta de personal. Han admès que només són dues les infermeres que es fan càrrec d’una vintena de criatures. Ramazan Asadov, l’advocat de l’hospital va dir que la investigació havia establert que els nadons van ser confosos i intercanviats mentre els estaven vestint. Com a últim gest per part de l’hospital, aquest ha fet fora a l’infermera responsable dels fets.