martes, 5 de mayo de 2009

titulars grip porcina

LA GRIP PORCINA ESTÀ CAUSANT LA SEMI PARALITZACIÓ DE MOLTES CIUTATS MEXICANES

MÈXIC PATEIX DOBLE CRISI ECONÒMICA

  • Els analistes preveuen que aquest any hi hagi una davallada econòmica de fins el 5%

  • Els dos operadors turístics més grans d’Europa han cancel·lat tots els vols a Cancún

lunes, 4 de mayo de 2009

Joaquín Soler Serrano entrevistó al artista de Figueres en “ A fondo”


Salvador Dalí: “ Le diría a Dalí que es un puerco”


  • El pintor y escritor basó su discurso en la idea de avanzar continuamente

  • El entrevistado explicó su nueva forma de pintar: El Hiperrealismo Metafísico


Joaquín Soler Serrano entrevistó, ayer, a Salvador Dalí en “A Fodo”. El artista presentaba un aspecto un tanto dejado que delataba posibles nervios y fatiga. Su pelo no guardaba orden alguno y el sudor se ancló en su cara hasta el último minuto de la entrevista. Con mirada fría, bastón en mano y bigote puntiagudo y repeinado, Salvador Dalí se dispuso a responder todo el abanico de preguntas.
El periodista optó por empezar con una lista de adjetivos para describir al invitado, Dalí, pero, tubo que añadir dos: “soy metafísicamente monárquico y apolítico” dijo.
A pesar de ése inicio poco claro, sus palabras fueron llenándose de sentido a medida que avanzaban en el tiempo. Se llamó a si mismo puerco dando como explicación que los puercos nunca retroceden. De esta manera encajó el tema principal de la entrevista: Dalí nunca retrocede si no que siempre avanza. Sin que sus declaraciones sorprendieran a nadie, y siguiendo la línea de que él sólo avanza, explicó que había encontrado una nueva forma de pintar: el Hiperrealismo Metafísico. Explicó que se basaba en empezar los cuadros más atrás de su propio marco físico. Aun así dejó claro que la perfección no existe, aunque el éxito de todo lo que crea sea rotundo. “La clave está en sublimar todo lo vil” dijo. Joaquín Soler le preguntó por su famosa obsesión por la muerte a lo que Dalí contestó que siempre se había tenido que diferenciar de su anterior hermano, muerto. Aun así dijo que no teme al fin de la vida porqué tiene fe católica y cree en la inmortalidad del alma. Su discurso terminó cuando confesó que pintar no es lo que le hace feliz. “ A los pintores se les trata como tontos, prefiero ser escritor”.

Portant el record a casa

James Blunt- Carry you home/ et portaré a casa

Vaig veure’l estès a terra i res no em va aturar per arribar fins on era el seu cos. Vaig veure’l respirar per última vegada. Sabia quin era el meu deure des de feia temps. Sabia que guardava una carta dins la jaqueta. Una carta del seu primer i únic amor, on deia que quan ell ja no hi fos volia que tornés a les seves mans. Juntament amb el trosset de paper hi havia una fotografia d'ella i d’un penyassegat. Segurament el lloc de la seva primera cita. Darrere d’aquesta, l’adreça de retorn.
Vaig escapar-me d’aquella guerra que havia mort el meu millor amic i company de batalla per tornar el seu record al seu lloc. Aquell poblet, tranquil, no va obrir la boca al veure’m arribar. Ningú no em coneixia però tots podien imaginar qui era. Tots menys ella. No estava on indicava l’adreça però vaig caminar fins arribar al penyassegat de la fotografia. Ella estava allà, esperant sense saber el què. El seu aspecte havia envellit enormement per l’espera desesperada. Quan va mirar-me els seus ulls estaven plens d’esperança i por. Vaig donar-li el que li pertanyia, no podia tornar-li res més. Només aquell tros de paper. Ella va restar immòbil i jo vaig marxar, perquè allà ja no era benvingut i ja havia complert el meu deure: Havia tornat el meu millor amic a casa.

domingo, 3 de mayo de 2009

Salvador Dalí: "Dalí es un puerco porqué los puercos nunca retroceden"

Salvador Dalí, pintor y escritor nacido el 1904 en Figueres. Hoy intentaremos saber más
del artista que llena las salas de su museo con obras de arte surrealistas propias de ideas rebuscadas y delirantes.

- ¿Usted ha querido ser cocinera, Napoleón y Dalí. Que quiere ser ahora?
- Quiero ser Dalí. Aún no lo he conseguido.
- ¿Cómo definiría a Dalí?
- Dalí es un puerco, porqué los puercos nunca retroceden. Yo voy más allá, voy hacia el plus ultra!
- Y como siempre, imagino que de la mano de su esposa Gala,¿ no?.
- Efectivamente. Gala me apoyó en el pasado y lo sigue haciendo ahora. Es mi musa, la protagonista, la modelo para mis obras. De hecho, me quiero volver a casar con ella, ahora que todos se divorcian. Me gustó mucho la primera vez.
- ¿Y cómo definiría su obra?
- Antes era Surrealismo ahora, “heureca”! a mi obra le llamo Hiperrealismo Metafísico. He logrado empezar la pintura más lejos del mismo marco. Todo lo que va por detrás del horizonte físico, es metafísico.
- ¿Tienen que ver aquí, las influencias de todos los ismos de las vanguardias, que tanto le fascinaron?
- Sí, los ismos me ayudaron a encontrar a Dalí. Pero ahora Dalí va hacia el plus ultra y vuelve a lo clásico. Cada vez me gusta más Velázquez.
- ¿Por qué cree que Dalí avanza hacia lo clásico?
- La idea de la muerte me obsesiona. Siempre ha sido así porqué yo tuve un hermano que murió. Se llamaba Salvador, y mis padres me nombraron así por él. Siempre he tenido que hacer grandes esfuerzos para diferenciarme de mi hermano muerto. Lo clásico me tranquiliza.
- ¿Le da miedo la muerte?
- No, cada vez tengo más fe en el catolicismo y creo en la inmortalidad del alma. Por eso Dalí siempre avanza. Nunca para o retrocede.
- ¿Ha logrado de esta forma su perfección?
- La perfección no existe. El éxito de mi carrera es excesivo, como todo en mi, pero no es perfecto.
- ¿Es feliz sin lograr la perfección en su obra?
- Por supuesto. Soy feliz con mi esposa Gala de la misma manera que lo soy cuando las moscas llegan hasta mi moca y las aprieto con los labios para que muevan las alas y me provoquen ese cosquilleo. Sublimo todo lo vil.
- ¿No ha nombrado la pintura en esta última lista. Porqué?
- Porqué a los pintores se les considera tontos. Prefiero escribir. A los escritores se les considera más cultos, y yo lo soy.
- ¿Seguirá pintando?
- Por supuesto, tengo que ir completando mi museo de Figueres.

sábado, 2 de mayo de 2009

Un St. Jordi, cada vegada, més personal

Quan vaig arribar a la Plaça Catalunya només vaig desitjar refugiar-me del que hi havia anat a buscar: Un Sant Jordi assoleiat, calorós, ple de gent, de llibres i de roses. Vaig intentar apropar-me a les paradetes de llibres per provar de fullejar-ne uns quants, però la multitud no m’ho va permetre. Vaig decidir entrar a l’Fnac a refrescar-me i escapar-me d’aquell formiguer imfumable. El que no imaginava és que l’Fnac estaria igual. La gent, però, comprava música i deixava intactes les prestatgeries de llibres. Em va semblar molt curiós i vaig preguntar-me si tothom que hi era s’estava refugiant del mateix que jo.
Vaig tornar-hi el dia següent per preguntar als treballadors si la situació que havia vist el dia anterior era l’habitual. No. Ja ho vaig veure només entrar. No hi havia gaire gent i les prestatgeries de la secció de música estaven incomplertes. Vaig dirigir-me a un noi jovenet que col·locava cd’s. Hola, volia saber si preveieu que ahir la gent entraria i compraria tant? - Que va! – va dir-me el Carles amb cara de sorprès. El més curiós és que va vendre més música que llibres! - Quin tipus es va vendre més? - De tota mena, la veritat. Vas fixar-te si compraven més els homes o les dones? Sí, les dones van comprar més. Sou més llestes. Perdona? És més fàcil encertar el gust amb la música que no amb un llibre. Sí senyor ! Tenia tota la raó! Les dones comencen a desistir davant el dubte anual de quin llibre comprar. Ara només em faltava saber perquè, aleshores, els carrers estaven plens de gom a gom. Vaig preguntar a la gent de la facultat, a la família i als amics. Les respostes van ser similars. Tots havien anat al centre a comprar. Ells havien comprat un rosa a la parella i llibres per ells mateixos i elles s’havien comprat llibres i, ves per on, la Marta i la Laia música per ells! – Perquè? - li vaig preguntar a la Marta- . - El llibre que li vaig comprar l’any passat no se’l va acabar perquè no li va agradar.Els carrers de Barcelona segueixen plens el dia de St. Jordi perquè la tradició de remenar i comprar llibres a les paradetes no ha mort. Pensava que la gent que vaig veure a l’Fnac només buscava tranquil·litat, com jo, però no. Buscaven encertar els gustos dels seus estimats amb la música i deixant la lectura al territori personal.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda : "Todo escritor es una mentira"

lunes, 27 de abril de 2009

L’autora “Del carrer de les camèlies” recull el Premi St.Jordi fora de temps


Mercè Rodoreda es resisteix a mostrar la seva persona


  • L’escriptora reconeix sorprendre’s, a vegades, a si mateixa
  • Del Arco només aconsegueix mitges veritats a l'entrevista