QUI RECORDA BOLONYA?

Que contents podem estar! Després de dues manifestacions on l’única cosa que vam poder veure van ser una colla d’incívics llançant cadires pels aires, entre d’altres barbaritats, i la policia aturant-ho a cops de porra, ahir vam tenir una manifestació pacífica. Ara bé, ni estava autoritzada ni va seguir l’itinerari previst, la qual cosa deixava els carrers novament escollits sense cap mena de protecció. I això no és provocar? Em preocupa que avui en dia alguns es passin l’autoritat pel forro i després es queixin perquè és massa dura. Dos no es peguen si un no vol i sempre n’hi ha un que té més força, ens agradi o no. Després d’aquesta polèmica càrrega policial i els respectius ferits, el director dels Mossos s’ha quedat a l’atur, Saura en la misèria i Bolonya difuminada. Dic difuminada perquè els punts foscos d’aquest pla ja no són els protagonistes. Arribat a aquest punt, doncs, penso que els qui hi han lluitat en contra no se n’han ensortit. No sóc ningú per donar lliçons de res, però crec que si volen aturar Bolonya, o qualsevol altra cosa, han de comportar-se, primer, com Déu mana. No val demanar les coses guixant parets I negant els dret a fer classes. Tampoc crec que els beneficii gaire el fet de queixar-se per diferents motius alhora. Els Mossos, Bolonya o algun punt de Bolonya? Tot plegat s’ha convertit, més aviat, en un circ que ens entreté i ens fa pensar si estem a favor o en contra, no de Bolonya, sinó dels estudiants o l’autoritat. Per tant, tornant a les primeres paraules de l’article, jo no n’estaria tant contenta.

titular

Fa 2 anys que el meu tiet va tenir un accident laboral i va lesionar-se els dos braços

Dimecres vinent operaran al Joan a l’hospital Clínic

. Ahir van fer-li les proves pre-operatòries

. Fins ara havia estat en llista d’espera i sense poder treballar

JOSEP PLA VA REAPARÈIXER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN UNA ENTREVISTA DE JOAQUÍN SOLER SERRANO

SAVIESA I MODÈSTIA EN UN DISCURS COLPIDOR

L’escriptor català va complir, ahir, 80 anys

El periodista va fer preguntes obertes per no fer malbé el discurs del convidat


Josep Pla, el dia del seu 80è aniversari, va abandonar el Mas de Palafrugell, d’on no hi sortia des de feia anys, per comparèixer davant les càmeres del programa del periodista Joaquín Soler Serrano. Ni l’edat ni el posat exhaust que mostrava l’escriptor no van impedir que, durant l’entrevista, liés i fumés cigarretes per “buscar l’adjectiu més precís per a cada susbtantiu”, la gran tesi que el caracteritza. Gràcies a que el periodista va optar per fer preguntes obertes i no tallar les paraules del Mestre, l’entrevista va convertir-se en una converça més típica dels grans salons de te anglesos. L’escriptor, doncs, va poder esplaiar-se sense problema de manera, sempre, clara i entenedora.
Pla va desenvolupar un discurs colpidor per la duresa de les seves paraules. Va mostrar gran escepticisme cap a les persones, “ M’he enamorat d’un paisatge, però mai d’una persona”. L’amor, en canvi, per la observació l’ha portat a recórrer tot Europa preferiblement en vaixell de mercaderies, “ És lent i només hi va la tripulació” va dir.
L’escriptor català va fugir de tots els elogis de Soler treient-se tots els mèrits atribuïts, “ He viscut poc, no sé res”. Tot i aquesta actitud tan modesta i humil, que va seguir fins al final, en cap moment no va trontollar la seva saviesa. Pla va parlar amb seguretat de política i va mostrar un enorme coneixement de literatura, va explicar nombroses anècdotes de la seva vida i encara li van quedar forces per divagar cap a assumptes més propis de la filosofia. Un clar exemple d’això últim va ser quan, finalment Pla va confessar que per ell la felicitat consisteix en no ser envejós, que l’èxit no és res i que la vida és poca cosa. Aquestes paraules van donar peu a què declarés que ell és un infeliç i que a la pregunta “ Si tornés a nàixer repetiria la seva vida?” contestés gairebé ofès que “no” afegint que “ si tornés a nàixer seria pagès”.

titular

DESPRÉS DE 6 ANYS VIVINT A FRANÇA, EL MEU GERMÀ TORNA DEFINITIVAMENT A BARCELONA.


EL DANI SE’N VA A VIURE AMB L’AÏDA DESPRÉS DE 1O ANYS DE RELACIÓ

. Ahir vam celebrar la inauguració del pis

. Els amics dels amfitrions els van regalar un gatet

TERRIBAS DEIXA A ABBAD EN LA FOSCOR

Encara faltaven 15 minuts perquè comencés la conferència “ Al servei públic de l’audiència” i a l’aula ja no hi quedava cap cadira buida. A les 18:30, van entrar la Mònica Terribas i la Montse Abbad, directores de TVC i TVE a Catalunya respectivament. Una onada d’estudiants s’hi van acostar per fer fotografies, creant un ambient quasi asfixiant. El moderador, per fi, va sufocar tots aquells flaixos iniciant la presentació de les convidades i tot seguit va prendre la paraula la Montse Abbad.
Com dir-vos que el discurs de la Sra. Abbad no em va agradar gens sense faltar?. Ja em perdonareu si ho faig en algun moment. Sense parar d’intercalar riures incompresos per la resta, va intentar defensar la importància de la qualitat de la programació a la televisió pública amb shares i xifres d’audiències. En què quedem, doncs? Qualitat o Quantitat? Perquè ens quedés clar, a més, va posar-nos com a exemple d’aquesta qualitat programes com
“Mira quién Baila”. Després va explicar-nos gran part de la programació de la cadena. Fins i tot, per un moment, vaig pensar que n’estava fent publicitat. Tot plegat molt poc creïble. Alguna cosa em diu, que no deixa de ser esclava dels desitjos de Madrid.
Sort que després d’uns aplaudiments, plens de cortesia però buits d’entusiasme, la Mònica Terribas va apropar-se el micròfon a la boca i va començar a bombardejar paraules amb una força i contundència gairebé agressives. Semblava que estigués renyant als propis fills. No va, ni tan sols, somriure. En mitja hora, la Terribas va vestir la televisió pública de qualitat, responsabilitat i deute social i va despullar i estomacar, alhora, la privada, pel seu criteri quantitatiu i la difusió de valors corrusius per la societat ( OT, GH, etc). “ Els falta un Consell Audiovisual que reguli els continguts” va dir finalment.
Una tongada de preguntes dirigides, totes, a la directora de TVC i uns aplaudiments, ara sí, plens d’entusiasme, també per a ella, van finalitzar una conferència que va marcar per l’èxit de la Terribas i el fracàs de la Montse Abbad.

Vacances de Setmana Santa a Formentera

M’he equivocat d’hora al comprar els meus bitllets d’avió

Arribaré a Eivissa 5 hores més tard que la meva parella

Aquests retràs pot impedir-nos arribar a l’última barca cap a l’illa petita

breus

RÚSSIA ANUNCIA QUE ES REARMARÀ A GRAN ESCALA

Com a resposta a l’ampliació de l’OTAN cap a les fronteres russes, el Kremlin va anunciar, ahir, un important rearmament de l’Exèrcit i de l’Armada i la modernització de les seves armes nuclears estratègiques a partir del 2011.
Segons Medvédev, a la reunió amb la cúpula del Ministeri de Defensa, va dir que aquesta situació deixa entreveure que “es conserva un important potencial de conflicte en diverses regions”. En aquest marc, el líder del Kremlin, considera necessari “un Exèrcit modern, ben ensinistrat i proveït” per garantir la seguretat davant de qualsevol agressió potencial.


NO HI HAURÀ MÍSSILS RUSSOS A KALININGRAD SI HI HA ACORD AMB OBAMA

Malgrat les discrepàncies entre Rússia i els Estats Units durant l’era de George Bush, el Kremlin va fer el primer clar gest d’amistat cap als EUA des de l’elecció d’Obama.
Un alt càrrec del Ministeri de Defensa va anunciar que no hi haurà míssils russos a l’enclavament de Kaliningrad, com havia dit, si Obama reconsidera els plans de Bush d’emplaçar a Polònia i a la República Txeca un escut antimíssils.
El desarmament serà un dels assumptes centrals que tractaran el líder del Kremlin, Medvédev, i Obama a la reunió que tindrà lloc el pròxim 1 d’abril, a Londres.


EL KREMLIN APOSTA PER L’EXPANSIÓ DE LES SEVES BASES MILITARS

El Kremlin ha donat llum verda a un ambiciós pla per disposar de bases per als seus vaixells de guerra a Socotra (Iemen), al port de Tartus (Síria) i a Trípoli (Líbia). Aquest pla es imprescindible per al control que requereix la situació al Pròxim Orient i garanteix la seguretat del transit de vaixells mercants russos pel mar Aràbic i el golf d’Aden. Paral·lelament els seus bombarders estratègics podran fer escala i repostar en una base aèrea a Veneçuela i possiblement també a Cuba.